Antigament apreníem a anar en bicicleta al voltant dels 6 anys, normalment amb una bicicleta que ens quedava grossa i que calia que durés fins que fóssim grans. Per sort, a algú se li va ocórrer millorar aquesta situació fabricant una bicicleta molt petita i sense pedals amb la qual des de ben petits es pot aprendre a anar en bicicleta per etapes.
Cal tenir en compte que la psicomotricitat dels més petits està en procés de desenvolupament i voler que agafin equilibri alhora que aprenen a pedalar és una tasca difícil. Per aquest motiu, els nens la primera bici dels quals porta estabicicles (rodetes laterals), triguen molt més a aprendre a muntar en bicicleta atès que concentren tot el seu esforç en pedalar, única manera que la bicicleta es mogui sense que ningú els subjecti; aquest nen en cap moment veurà la necessitat de buscar l’equilibri ja que amb les rodetes la bicicleta s’aguanta dreta.
Per la meva experiència personal amb el meu fill, el Max, i que ara també estic posant en pràctica amb el Teo, el meu fill petit, és l’aprenentatge per etapes el que dóna un millor resultat. Per a aquest tipus d’aprenentatge necessitem tres vehicles.
Etapa 1: a partir de l’any, un vehicle en el qual el nen es mantingui assegut sense caure. Amb aquest aprenen a moure’s, agafar velocitat, girar,...
Etapa 2: Balance bike (bici sense pedals). Ara ja saben moure’s i toca agafar equilibri, és important que puguin recolzar tot el peu en pla al terra ja que així se sentiran més segurs, al cap de poc temps ells sols aixequen els peus en marxa de manera intuïtiva i agafen equilibri sense adonar-se’n.
Recomano deixar que gaudeixin d’aquesta etapa sense presses per passar a la bicicleta de pedals o inclús combinar aquestes dues modalitats de bicicleta. Un exemple: amb el meu fill gran, de 3 anys, agafem la bicicleta de pedals els caps de setmana, quan anem tots en bicicleta a fer una volta sense cap pressa. Durant la setmana, i per a moure’ns pel nucli urbà, el Max va amb la seva balance i nosaltres caminant.
Recomano deixar que gaudeixin d’aquesta etapa sense presses per passar a la bicicleta de pedals o inclús combinar aquestes dues modalitats de bicicleta. Un exemple: amb el meu fill gran, de 3 anys, agafem la bicicleta de pedals els caps de setmana, quan anem tots en bicicleta a fer una volta sense cap pressa. Durant la setmana, i per a moure’ns pel nucli urbà, el Max va amb la seva balance i nosaltres caminant.
Etapa 3: Bici amb pedals, aquí cal dedicar-hi una mica de temps els primers dies i tenir molta paciència la qual cosa és molt important per tal de transmetre tranquil·litat i normalitat a tot el procés. En aquest punt la teoria no serveix i cada nen és un món però no descarteu d’arribar a casa amb mal d’esquena...
El Max la primera vegada que vam provar que muntés en una bicicleta amb pedals tenia poc més de 3 anys, el vaig agafar i va començar a pedalar, el vaig deixar anar i va fer uns 10 metres sol fins que ho va notar i es va tirar a terra. Aquell dia vam fer dos intents més però amb l’ensurt no va voler saber res de la bicicleta amb pedals. Al cap d’un temps ho vam tornar a probar i aquesta vegada es va adonar que, a l’igual que quan aixecava els peus a la balance, s’aguantava sobre dues rodes sense dificultat i a més al pedalar guanyava velocitat. Repeteixo que això és molt subjectiu però el meu fill no és precisament un “kamicace” amb una habilitat especial per a aquestes coses, és el fet d’haver passat per totes aquestes etapes el que ha fet que passi al davant de nens més hàbils en psicomotricitat que no han disposat d’aquestes eines.
Espero que aquests consells i la nostra experiència us serveixin d’ajuda per a encarar aquesta etapa tan important atès que, qui no recorda com va aprendre a anar en bicicleta?
