Pàgines

8 de jul. 2011

Som suficientment cívics quan anem a la muntanya?

Fa unes setmanes, vaig gaudir de la Caminada Popular d'Esplugues pel Collserola. Vaig tenir el plaer de col·laborar en l'organització de la caminada. Per sort el temps i les ganes de passar-ho bé tant de l'organització, com dels participants, van fer que la jornada sortís rodona, o bé, quasi rodona. Per què dic això? Perquè després de recollir i valorar el decurs de la sortida teníem un regust amarg, ja que abans de la sortida de la caminada ens vam adonar que algú s'havia entretingut a canviar les fletxes indicatives de direcció. Per sort i després d'un gran esforç ho vam poder arreglar però com ja he dit abans ens va quedar un regust amarg, perquè potser ens vam adonar que la societat en la que vivim no hi ha lloc per al civisme, el respecte per la gent que vol gaudir de la natura i fer gaudir a d'altres de la seva passió per l'aire lliure.

Que ens està passant? Per què ens costa tant conviure els uns amb els altres, no ens adonem que la varietat fa la riquesa? Mentre més persones gaudim de la natura, major serà la importància que la societat li donarà, i això pot provocar major protecció de les zones verdes, més recursos a l'hora d'itineraris senyalitzats... però mentre creixi la nostra crispació, la nostra intolerància, més seran les prohibicions que rebran els uns i els altres.

La muntanya i els espais de lleure són una riquesa de tots, i tots som els responsables tant de la seva conservació, com dels actes que realitzem. Siguem conscients que tot allò que fem te una repercussió a d'altres persones que el seu únic objectiu és gaudir de l'aire lliure.

Així que quan estigueu fent una activitat l'aire lliure no oblideu de gaudir de l'entorn sempre amb el màxim respecte tant per a la natura com a tots aquells col·lectius que en gaudeixen d'ella.