Com alguns de vosaltres ja sabeu, sempre que puc em moc per Sant Cugat amb bicicleta. Les distàncies són tan curtes que és una meravella, pràcticament tot està a 1 minut! Bé, exagero, però a 5 minuts sí, distància suficient per què em faci mandra caminar i trobi més còmode anar amb bici. Per sort en els darrers anys està de moda la bici i els polítics, que no volen deixar perdre ni un vot, han vist l'oportunitat i han fet molts carrils bici; malgrat tot, encara no està tot connectat cosa que t'obliga a fer un ús mixte vorera, calçada i carril bici. Personalment, sempre que puc intento anar pel carril bici i de vegades fins i tot faig una mica més de volta per fer el màxim de trajecte per aquest tipus de via. Al llarg dels meus trajectes he observat que als vianants els encanta el carril bici, sembla que aquesta mini carretera els cridi i els absorveixi. Per contra, alguns ciclistes sembla que li tinguin pànic, com si quan entressis en un carril bici ja no en poguessis sortir. És increïble, pots arribar a veure el tram de la Rambla del Celler, que té una vorera de 10m d'ample com a mínim, tota plena de ciclistes mentre que al carril bici de 2 metres d'ample hi circulen tots els vianants en processor. Per la part que em toca demano a tots els ciclistes que intentin circular sempre que sigui possible pel carril bici, l'única manera d'aconseguir el respecte dels vianants és donant exemple.
Bé companys, bones pedalades!
